Perquè una psicoteràpia?

Durant tots aquests anys de pràctica clínica, he constatat que els motius que han portat a les persones a fer una psicoteràpia han estat de molt diversos, però en tots hi havia un malestar que no els permetia tenir una vida que els hi fos satisfactòria, un patiment, més o menys accentuat, que els impedia estar bé amb ells mateixos.

Quan això succeeix, les persones intenten fer tot el que està al seu abast per resoldre'l, amb la voluntat de poder solucionar-ho i sentir-se millor. Però a vegades, l'esforç i la voluntat no són suficients i el malestar continua, sovint, durant molt de temps, massa temps. Fins i tot, es poden acostumar a viure amb carregues feixugues de portar.

He comprovat que no és fàcil demanar ajuda i ho és per diversos motius. El fet de necessitar ajuda ens pot fer pensar que hauríem de ser capaços de resoldre la nostra pròpia vida, que ens demanarà temps, que hi hem d'invertir-hi diners, que no se sap amb qui et trobaràs... són factors que hi són present abans de demanar una cita.

Que fa una psicoteràpia?

Les persones hem desenvolupat una forma de mirar-nos a nosaltres mateixos, de relacionar-nos amb nosaltres i amb els altres, de gestionar les emocions i que ve regulada per com han estat les relacions amb el nostre entorn. Això ens ha construït tant a nivell emocional, relacional i neurobiològic.

El patiment emocional és el recurs que la persona ha trobat per fer front a situacions i vivències complexes en un moment de la seva vida. Però tot i ser una solució, ho és parcialment, ja que provoca malestar. Fer una psicoteràpia és doncs, la possibilitat d'iniciar un camí per apropiar-nos de la pròpia vida.

La relació terapèutica, aquest treball conjunt de pacient i terapeuta, fa que la persona pugi tancar ferides que han quedat obertes, obrir portes que estaven tancades, adquirir mobilitats que estaven paralitzades, crear noves visions sobre si mateix així com millorar les relacions personals. Una psicoteràpia és una oportunitat per sentir-se millor amb un mateix.