GENER

Crisi econòmica i depressió: una mateixa afecció per a subjectes diferents?

 

Els professionals de la salut solem sostenir que la depressió és un trastorn psíquic que es produeix com a conseqüència i en resposta a una pèrdua d'un objecte exterior sobre el qual existia un vincle amb unes característiques molt valuoses per  a la vida del subjecte.  Altres vegades aquest objecte habita en l'interior de la ment de qui la pateix i pot provocar crisis similars o fins i tot més greus. Fins i tot podria succeir que el deprimit no tingués consciència de la importància d’aquest objecte. En tots els casos la nostra tasca clínica suposa una profunda revisió de l’organització mental del pacient i una extraordinària  oportunitat perquè surti enfortit per afrontar els embats de la vida.

 

Podem aplicar paràmetres semblants al que s'ha anomenat crisi econòmica? El desgavell, l'ha patit solament la butxaca? Qui és el subjecte deprimit i on és la pèrdua? I la recuperació, a quin terapeuta se li pot encomanar? Podem tocar l’organització social (mental) del subjecte en crisi?

 

A càrrec de: Jerónimo Erbiti. Psicòleg clínic, psicoterapeuta i psicoanalista. Membre fundador i docent de Gradiva. Membre de la Sociedad Europea de Historia del Psicoanálisis. Exmembre de la Junta que va fundar el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.

Dia: dimarts 24 del gener 2012 

Hora: 20.30h

 

 

FEBRER

Educació i conflicte

L'escola és un lloc de convivència i relació altament significatiu per als nostres infants i adolescents. Aquí aprenen a conviure els uns amb els altres i, com que en tota convivència hi ha conflictes, és el marc adequat per donar eines per afrontar-los de manera positiva.

 

A càrrec de: Feli Llop. Màster en Mediació i Resolució de Conflictes i catedràtica de filosofia a l'INS Cavall Bernat.

Dia: dimarts 21 del febrer 2012

Hora: 20.30h

 

 

MARÇ

Parla la pell? Una reflexió sobre el fenomen psicosomàtic

 

La pell i el sistema nerviós, com a òrgan central, deriven de la mateixa capa embrionària, l'ectoderma, governada pel còrtex cerebral.

La pell, límit entre el dins i el fora, ens protegeix de l'exterior i ens exposa a la mirada dels altres.

Parla la pell en els pacients amb patologia dermatològica que han tingut separacions, viscudes com a pèrdues?

 

Parlarem d'un treball d'investigació d'orientació psicoanalítica, realitzat amb pacients amb malalties de pell.

 

A càrrec de: Mercè Rigo i Grimalt. Psicòloga clínica i psicoanalista. Component del treball d’investigació:

Malalties psicosomàtiques a la pell i la seva relació amb les pèrdues avalat pel Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. Membre de CRAPPSI (Centre de Recerca i Avaluació de les Pràctiques Psicoanalítiques). Membre de la Secció de la Dona del Col·legi de Psicòlegs. Coordinadora del grup: Psicoanàlisi i Literatura.

Dia: dimarts 20 del març 2012

Hora: 20.30h

 

 

ABRIL

El camí de la subjectivitat a l'espiritualitat a Santa Teresa d'Àvila.

 

Teresa d'Àvila és coneguda com a mística, escriptora, fundadora, defensora dels drets de la dona… Aquestes facetes, tan diverses, naixien d'una gran capacitat d'anàlisi i exploració de si mateixa i d'una voluntat d'autoconeixement propi molt seriosa.

 

El seu fou un procés d'esforç continu i indefallent per intentar capir el que vivia; amb tal intensitat que esdevingué una via personal d'introspecció que la portà certament a conèixer-se i a superar-se, no menystenint ni ignorant cap aspecte o vivència, sinó integrant-les i superant-les el millor possible.

 

 

Podríem dir que ella ha marcat el camí de la psicologia, de la subjectivitat, de tenir en compte qui som per orientar-nos bé cap a on volem anar. I és en aquesta mateixa cruïlla, tan decisiva, on sorgeix l'autèntica espiritualitat: humanitzadora i terapèutica, incisiva i benvolent. Per a ella, aquest pelegrinatge interior és també pregària, paraula viva i escriptura.

 

A càrrec de: Teresa Rofes i Llorens. Carmelita Descalça a Terrassa. Llicenciada en Pedagogia per la Universitat Rovira i Virgili (URV, Tarragona) i postgraduada en Acompanyament Espiritual (Fundació Vidal i Barraquer – URL, Barcelona). Va col·laborar en l’afaiçonament del llibre Acompanyant en la pèrdua d’Alfons Gea (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006).

Dia: dimarts 24 del abril 2012

Hora: 20.30h

 

 

MAIG

L'escolta dels missatges del cos: l'osteopatia 

 

Fruit de la recerca d'un metge cirurgià del final del segle XIX, l'osteopatia és una medicina manual basada en l'anatomia i la fisiologia.

 

Va evolucionar fins avui per descobrir el moviment respiratori primari (o moviment cranial) i el lligam craniosacral, i per investigar en la relació somatoemocional.

 

Avui  està generalment associada per la majoria de la gent a les manipulacions que fan "petar las vertebres", error popular i reductiu d'una medicina que és, més que tot, una escolta de les tensions de tots els teixits, durs o tous, ossos i vísceres, del cos del pacient. Com amb un fil d'Ariadna, l'osteòpata determina els blocatges per poder fer el diagnòstic i el tractament osteopàtic  a fi de restablir la integritat de les estructures i de les funcions,  considerant el cos com una unitat mecànica i fisicoquímica i permetent a l'humà la seva bona relació amb l'entorn, tant ecològic  com emocional.

 

A càrrec de: Henri Xetxu. Diplomat en Kinesithérapie, a Montpellier, França. Diplomat en Osteopatia per l’escola Athman, de França.

Dia: dimarts 22 del maig  2012

Hora: 20.30h

 

 

JUNY

Bioètica en l’àmbit sanitari: visió d’una logopeda

 

Qualsevol decisió entre dues opcions o més implica una decisió ètica. De quina manera puc aconseguir el màxim bé? De quina manera puc evitar el mal? En el camp sanitari constantment ens debatem en què pot arribar a ser el millor per al pacient, en què el pot perjudicar menys, en què el pacient vol o desitja, en què és just. Preguntes com: l’alimentació artificial és una mesura de cura mínima o un tractament? s’ha de donar alimentació artificial a una persona malalta que es va deteriorant i que no pot alimentar-se per ella mateixa? El debat bioètic ens permet acostar-nos a possibles respostes a aquests dilemes.

 

Tanmateix, en l’ideal de l’atenció sanitària hi hauria d’haver un equilibri entre l’ètica de la virtut, segons el corrent hipocràtic en què la beneficiència s’acompanya de confiança, i el principialisme de Beauchamp-Childress. 

 

A càrrec de: Núria Oriol i Pelegrina. Llicenciada en Psicologia. Diploma de Postgrau en Patologia del Llenguatge. Màster en Bioètica. Logopeda a Mútua de Terrassa. Professora a la Fundació Universitària del Bages.

Dia: dimarts 12 del juny  2012

Hora: 20.30h